Potser ha arribat el moment de repensar els Tres Tombs i evolucionar cap a una festa que homenatgi en positiu i respectuosament la nostra història amb la resta d’animals.
Les tradicions ens agraden i molt però una tradició que és festa per a uns i patiment per a d’altres hauria de revisar-se. En nom de la tradició s’han perpetuat, i avui encara passa a tot l’estat, barbaritats en contra dels animals no humans. Recordeu que no cal que hi hagi sang perquè hi hagi patiment. Potser ha arribat el moment de repensar els Tres Tombs i evolucionar cap a una festa que homenatgi en positiu i respectuosament la nostra història amb la resta d’animals.
Aquest diumenge s’havia de celebrar, com cada any, la festa del Tres Tombs en motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals, tot i que s’ha anul·lat per la pluja. Els carrers més cèntrics de la nostra ciutat veuen desfilar cada any tot d’èquids guarnits amb cintes, cascavells, enormes carruatges…
Malauradament, aquest dia no és una festa per a tots. Aquests cavalls tan bells i imponents pateixen una jornada de gran estrès físic i emocional en un passeig pel centre de la vila mentre orquestres i centenars de persones criden i fan soroll al seu voltant (cal tenir present la gran sensibilitat auditiva que tenen). De ben segur que la intenció del nostre poble no és fer patir els animals, ans el contrari, però la realitat és que hi ha molts elements que atempten contra el seu benestar durant aquesta celebració:
– Recorregut per carrers d’asfalt en lloc de camins de terra provocant sobrecàrrega del seu sistema ossi i greus problemes als tendons.
– Ús de brides amb filet i mos que provoquen patiment i alteracions a les comissures, llengua, paladar i nas.
– Ús d’aclucalls, un sistema de reducció visual que els angoixa, redueix el seu equilibri i coordinació, els priva d’identificar i entendre els elements del seu voltant i els provoca irritació ocular.
– Ús d’esperons i fustes, sistemes d’atenció i càstig.
– Càrrega de pes (tant en animals de tir com de muntura), que provoca hipòxia en els teixits subcutanis, trencaments de les fibres musculars, alteracions biomecàniques, (recordem que els arreus dels carros de vares són contraris al seu moviment natural) i, per descomptat, dolor.
– Procés de transport fins l’emplaçament de la festa i desubicació del seu entorn habitual.
– Procés de doma i privació de llibertat al qual hauran estat sotmesos anteriorment.
– Cosificació dels cavalls que són percebuts com a eina, entreteniment o font d’ingrés i que, un cop ja no són rendibles, són enviats a l’escorxador o venuts al millor postor.
El patiment dels èquids ens passa desapercebut gairebé sempre perquè no sabem reconèixer els signes d’estrès dels cavalls i ases que desfilen per davant nostre… Excepte quan un d’ells cau agonitzant davant nostre, com va ser el cas del cavall mort a la cavalcada de Terrassa l’any passat o el del carruatge a Barcelona l’estiu passat. No hi ha res tan espectacular com gaudir de la majestuositat d’un cavall en un entorn de llibertat. Si volem conèixer millor a cavalls, ases, ponis i èquids de tota mena, us convidem a visitar els magnífics santuaris d’animals que tenim a Catalunya, allà es respecta la seva naturalesa i la seva individualitat.
Les tradicions formen part d’allò que som, de la nostra cultura, del nostre passat, parlen de nosaltres, però mai poden ser una excusa per deixar que una situació injusta, explotació i patiment es perpetuï. Una ciutat com la nostra és molt capaç de celebrar els Tres Tombs per a que la festa honori el seu origen: celebrar el sant protector dels animals. Repensem els Tres Tombs?
Marta Guàrdia Llorens, membre de la Plataforma Animalista (PAS)
Article publicat el 19 de gener de 2019 a elCugatenc