La celebració dels Tres Tombs implica sotmetre a multitud d’èquids a estrès i patiment, a més, els priva de la seva autonomia i els força a estar al servei de l’espècie humana.

Adrià Voltes, Fondation Franz Weber

La majoria de nosaltres coincidiria amb la idea de què les societats han d’avançar cap a estadis més cooperatius on les dinàmiques comunitàries estiguin ancorades a la justícia social. Però quins individus hauríem de tenir en compte dins aquests dinàmiques? Quins individus haurien de tenir dret a una vida vivible, a un cos habitable?

Avui existeix un consens força ampli al voltant de la sintiència com a criteri per la consideració moral. Un cos sintient és aquell que pot experimentar subjectivament afectes positius i negatius. Aquesta capacitat per l’experiència conscient presenta un profund significat ètic, ja que explica per què els efectes d’una acció sobre altres individus (humans o no) és perjudicial o beneficiosa pels mateixos.

La comunitat científica és favorable a la idea de què probablement tots els vertebrats i possiblement molts invertebrats són sintients. En conseqüència, la sintiència és l’agulla que fa esclatar la bombolla antropocèntrica dins la qual ens hem assignat la legitimitat d’instrumentalitzar i explotar als altres animals.

La celebració dels Tres Tombs implica sotmetre a multitud d’èquids a estrès i patiment, a més, els priva de la seva autonomia i els força a estar al servei de l’espècie humana. Si ens importen els interessos dels cavalls i el seu benestar en tant que individus amb experiències subjectives, cal desterrar al passat el seu ús i abús en pro de la consecució de comunitats que apostin per desprendre’s del biaix antropocèntric i apostin per polítiques de coexistència multiespècie.